De culo, de nuevo y 10 días!!!
Ya ando hasta dalt de nuevo. Después de un Enero cargado de fiestas, bautizos, cumples, bodas, viajes, etc, sin ningún fin de semana “libre”, recorriendome 3 comarcas en coche (Alcoi, Benidorm, San Vicente, Xixona, Alicante, etc etc) escribiré un post-agenda para acordarme de què me queda por acabar:
- Curso de Lliurex en Alicante
- Preparar clases de OpenOffice, edición web HTML con NVU, Sistemas Operativos (XP y Lliurex). Corregir.
- Curso de Qcad, diseño cad por ordenador, y Sketch Up, en San Vicente
- Pràctica para pasar de funcionario de pràcticas a funcionario de carrera
- Curso de Prevención de Riesgos Laborales para lo mismo. Acabar el curso, realizar la memoria y el cuestionario.
- Algún que otro informe o expediente disciplinario a alumnos.
- Web instituto, coordinador del grupo de trabajo, instalación wifi y quitar el virus ActivexDebugger.exe
- Valencià mitjà en la Escola Politècnica Superior d’Alcoi. Es lo que tiene no sacarse las cosas cuando tocan, currar por las tardes… que me fastidio la capacitació en verano y el concurso de traslados de Octubre-Noviembre.
- Comprar portátil mediante el Plan Avanza. MacBook? Dell? Asus EEE cuando esté? Comprar Despacho. Comprar libro de e-commerce en Amazon. Esperar al Iphone y al Parrot rk8200
- Preparar Quintos 80, y… ¿Mona?
- Finiquitar turrón 2007
- Bolsa de empleo de profesor asociado en la Uni. Documentación entregada.
- Amsterdam. Misión Cumplida.
- Escribir en el blog, cuando pueda.
I el Mig Any en Xixona, que ja està ahí……………. 10 dies! Y después Marzo y más cumples!!! Menos mal que este año me he librado del Carnaval…
I love Conchi la de la Farmasia
Mare meua que bona es Conchi la de la Farmasia, és única i sempre disposta a ajudar a tots. Conchi sols hi ha una, i ben Guapa que està!!! Intentaré descriure amb un exemple fins a quin punt és capaç de donar-ho tot per ajudar al “prójimo”. Com deiadeia ella: “En fi, m’havia despullat, m’havia llevat les joies i m’havia gitat, però en fi, tot meravellós, mentre siga aixina, tot meravellós“, jeje
El dissabte va ser un dia dur, com tots els soparets, però en aquest cas, per primera vegada em vestia de Vermell convidat per Sandra Berlu i les capitanes dels Vermells, l’esquadra Kaaba. Va estar molt xulo el sopar i el dia en general, però a última hora es va fotre la cosa, tenia una escaldà guapa i no podia ni caminar, aixi que quasi no em vaig poder menejar del Barba, cada moviment era una xicoteta tortura, en lo que a mi m’agrada reballar per ahi… Quan van tancar el barba venia el calvari, baixar per la plaça fins el Crack, la línia de meta. Vaig arribar caminant com si fós un compàs, en les cames totalment obertes, però no podia més, què podia fer? Eren les cinc del matí!!! I jo a punt de sagnar. Com una llum, em va vindre a la ment ella, la meua salvadora: Conchi era la meua esperança. On vas Fabianet??? Ara vinc!!!!!!!
- Riiiiiiiiiiing
- Qui és??
- Hola Conchi, sóc Fabian, que estic escaldaet, pots ajudar-me?
- Claro home, ara et busque una cremeta que em vaig endur al viatge però al final no me la vaig posar.
I me la va tirar per les escales.
- Conchiiiii, però jo vull que me la poses tu…….
- Inga valeeee, munta…
I ahí vam muntar, ens va obrir les portes de sa casa, estava dormint la pobreta, però feia molt bona cara, tan bella com sempre i amb la seua sonriseta perenne, supermorena, acabava d’arribar de Gandia. Ale xico, assenta’t, i ahí va ocorrer tot, tu me dás cremita, yo te doy cremita… Y el mal se’n va anar amb ixes mans de santa.
Després de la sessió de massatges inguinals, li vam dir:
- Conchi, convida-nos a un cubateta, jejeje
- Claro xicos , a vore que tinc per ahí…
I ens va traure ixe fabulós TIJUANA, que ens va mesclar en coca-cola light i al que vaig afegir albargina i bajoques del rostit que ella acabava de fer:
- Guay mira, l’acabe de fer
Conchi no parava de dir: Guaaaay que coses! Guay que cosessss! Açò no m’havia passat mai! jejejeje Ens va ensenyar també tots els rosaris que tenia, ens va convidar a uns bombonets, volia convidar-nos també a esmorzar, però a les 5 a.m. com que no teniem encara massa fam… Li vaig demanar permís per fer fotos: Conchiiii, vaig a fer-te un reportage per a internet ehhh, i em va dir, Guay chicho, espera que em canvie… I va anar a la seua habitació, es va canviar el camisó que duia i se’n va posar un de gala, jeje
Quan ja “mon” anavem, em diu: ay xico, espera’t un moment que t’arregle això no et faça mal. I apareix en una tavalloleta. Jo ja estava prou aliviat amb el seu massatge y el Claral Ungüent, no savia quina altra tècnica anava aplicar-me…
- Deixa’m que t’ho pose ahí i aixina no et farà mal. Esta tovalloleta està per estrenar, és del meu aixovar, mira, té les meues inicials:
I m’ho va colocar al voltant dels testicles en tot el carinyo del món, i jo més preciat que res.
En fi, és algo que segur que contaré als meus nets. No tot el món pot presumir d’haver caminat per la plaça i el Crack amb una tavalloleta pa estrenar entre les cames de l’aixovar de Conchi la de La Farmasia. Tot un orgull.
- Bé Conchi, moltes gràcies per tot, eres la millor. Quan li conte açò a mon pare i ma mare, fliparan, jeje. Una besà, si vols algo, ja saps.
-”Pues tens que venir un altre dia a penjar-me estos dos quadres” .
- Claro Conchi, per tu el que faça falta!!!
Tremenda Conchi, i gràcies com sempre a la reportera Sandra Llorens, que sempre està en el lloc i moment justos per documentar gràficament estes situacions, jeje. Recorde algo de un caragol…
La resta de fotos (bé, les que es poden vore, jeje)
 |
| Conchi la de la Farmasia |
El callejón
En qué momento se me ocurriría hacer la foto…
Bueno la historia empieza cuando me hice un esguince y tenía que ir a rehabilitación a un centro en Valencia. Para aparcar, después de dar muchas vueltas, decidí aparcar en el callejón este, el cual, pertenecía a un barrio marginal, lleno de ratas, formado por casas okupas, drogodependientes y un poquillo de chusma. Vamos, que estaba a huevo para que me lo robaran. Aún así, no sufrí ni un rasguño y me quedó un buen recuerdo del mismo. Quise hacerle una foto para la memoria, pero se me olvidó y no fue hasta cierto día meses después cuando conseguí fotografiarlo. Iba con un amigo en el coche y le dije, eh tio, vamos a pasar por ahí que le quiero hacer una foto al callejón ese. Y subidos en el coche, frenó e hice la foto de arriba. Hasta aquí bien, pero resulta que al fondo había un coche patrulla, y cuando dimos la vuelta nos empapelaron. Al parecer estaban haciendo una redada, estaba todo acordonado… En fin, que nos registraron el coche, y me preguntaron que por qué estaba haciendo una foto ahí… Se pensarían que se la hice a ellos, qué orgullosos… Yo les contaba:
“no… es que mire… me hice un esguince y mmm (no podia decir que aparcaba allí porque estaba prohibido!!!) mmm venía por esta zona y quería hacerle una foto de recuerdo a esta calle…”
Era verdad, pero me ponían un careto… Al final me hicieron enseñarle la foto y me la querían borrarrrrrrrrrrr, hasta que un policia dijo: déjalo, dice la verdad… ufff La foto la hice sin flash, pero al parecer vieron la luz naranja que suele salir en la cámara cuando enfoca, y pensarían que les estábamos apuntando con algo… Lo más gracioso es que empezaron a registrarle el coche a mi amigo y a pedirle todos los papeles. En el maletero tenía un huevo de movidas piratas (chips, canal satélite…) y un Madelman, jajaja, si señores, un madelman. Yo me estaba partiendo el culo por dentro y no podía mirar a la cara a mi amigo porque si me sale una carcajada nos enchironaban. Yo llevaba una bolsa con tarjetas de memoria para la cámara, y menos mal que estaban por abrir, sinó las tendría que haber enseñado tambien.
En fin, cosas que pasan… Ahora esa zona está limpita por lo de la copa américa…
Dia de la Mati - El complejo de Edipo
Hoy es el día de la madre y aprovecho para dedicarle unas palabras a Mati y agradecerle el haberme parido.Recordemos uno de los momentos de más unión familiar. El texto salió publicado en un periódico/publicación local de Xixona, Pericana,y al parecer tuvo bastante éxito. El pequeño rotativo salió a la calle el dia 9 de octubre de hace 9 0 10 años, no recuerdo bien, día de la Comunitat Valenciana, y se celebraban paellas en l’ermita de Sant Antoni. Cuando llegué, mi madre se reía y mi padre tenía un cabreo que te cagas. Yo no sabía que había salido ese día el texto. Y me dijo: Qué poca vergonya tens… Mira que escriure això de ta mare…
El texto lo colgué en el anecdotari de Faloco.com, donde también hay otras anécdotas personales. Lo transcribo de nuevo, está en Valencià. Juro que la historia es cierta:
El Complex d´Edipo : o amor de mare?
Tot va ocòrrer un dia d´Institut…
Aquell dia, com quasi tots, va sonar el despertador quan estava sumit en el somni més profund de tota la nit. No tenia ganes d´alçar-me, però mogut per la pixera vaig haver de fer-ho. Amb els ulls tancats, quasi de manera inconscient, mig ’sonàmbul’ (comnàmbul), vaig sortir del llit, em vaig posar les sabatetes i amb gran peresa em vaig dirigir cap al bany…
El camí va ser prou llarg, tortuós i ple d´obstacles. Anava ‘tambalejant-me’ de pared a pared, de porta a porta, entropessant amb les cadires. Sense obrir ull, em vaig guiar per l´instint i per la meua coneixença de la casa…
Per fi, em vaig trobar davant la porta del bany. Vaig entrar i ni tan sols vaig encendre la llum. Confiava completament en les meues possibilitats; estava prou acostumat a aquest tipus de proeses, i sabia perfectament on estava la tassa del water i quines eren les seues dimensions. Aleshores, vaig calcular mentalment la possició i em vaig colocar davant la tassa, vaig traure el meu membre erecte pel líquid retés i quan estava a punt a punt de iniciar l´acció, però a punt a punt de descarregar, vaig sentir una veu celestial, impactant, improvisada, atemorida, que deia: ” Si home, clava-me-la en la boca…”
Ma mare… Pixant…
‘Moraleja’: Sempre que vages a pixar, mira a vore si hi ha algú assentat.
Aixames, entrevista a Radio9
la tEl dia de la Purísima, 8 de desembre del 2006, estaba en una màquina de la fàbrica i em passen el telèfon inalàmbric, “es para ti…”. ¿Digame?
-Hola eres Fabian? Mira te cridre de Radio9, soc Reis, del programa Y Ara Qué! , savem que eres una persona comprometuda en el teu poble bla bla bla i voliem fer-te una entrevista perquè ens parlares d’algo típic de Xixona, de les aixames. Esta vesprada sobre les 16h.
I per fi ací està grabada, m’ha costat perquè vaig perdre la cinta i l’he trobada hui. Estaba supernerviós, com podreu notar, quina veueta… No m’ixien les paraules… Hi ha uns quants punts àlgids de l’entrevista, per exemple:
1.- quan li dic que roem les aixames… com ho has dit,les roem? I jo ara, l’asplicació… pues roar es … es… es… girar aixina de circumferencia, puff, quin apuro, com explique jo ara per la radio, si NO EM VEUEN, com es roa una aixama. Despres, tranquil.lament, vaig pensar que deuria haver dit RODAR i haguera acabat antes. Perquè en Xixona, quan anem de BODA, se’ns pot punxar una ROA. En altres pobles, se’n van de BODA i se’ls punxa una RODA o simplement se’n van de BOA i se’ls punxa una ROA. També dic que són com antorxes de foc… asplicació… I de tamany d’un metro, com si tinguera un metro pa medir-ho…
2.- Esta és bona… Quan Reis em diu: hi ha alguna cansoneta… Sí… pera a vore que me’n recorde……. mmm…. I per dins pensant: hi ha un tiren un tiren… I quan ja anava a cantar: QUE TIIIIIIREN QUE TIIIIIIIIIIREN , intervé Reis i em salva, di-li-ho a la tia Lola… Ufff, menys mal… es que no em quadrava molt, després em vaig adonar que la que anava a cantar era la dels batejos, la padrina pollosa, i el padrí pollós, i el xiquet que plora és un angelet…
3.- I ja per acabar de cagar-la, crec que lo millor de tot va ser quan li vaig dir lo del boom de les prenyaes… puff, mentre ho deia anava mossegant-me la llengua… qué cafre…
En fi, ací està per escoltar-la:
L’explicació del terró, per oblidar… No me’n recordava… I el meu valencià, perfecte. Visca el grau Mitjàaaaaaaaaaaaa
-
Comentarios
faloco on Yo voy al EBE 08
Nou concert al Bebop | Blog.Faloco.Com on Fotos Concierto Bebop - Josele Santiago, Santiago Campillo, Miguel Bañán,La Senyal, Pote
nuria on Yo voy al EBE 08
aurydemora on Temps de Ginjols
ofelia martinez martinez on Una suegra con blog
-
Subscríbete a blog.faloco.com
-
Yo voy al EBE 08
-
Fotos Aleatorias
