Lèxic xixonenc: anar meló
De nou, Robert Llinares (correnset) ens confirma que Meló era un home que en els partits del FC Xixona pegava voltes al camp i la gent apostava per quantes en donaria. D’ahí que l’expressió “Anar Meló” vol dir anar molt ràpid, o com també es sol dir, “anar fregit”.
Lèxic xixonenc: fer-se un guripa
Gràcies a Roberto Llinares (Correnset) i a Victor Mira, tenim una expressió que jo no havia sentit mai: fer-se un guripa
Victor deia que era un blanco y negro (café granissat i mantecao), però Roberto ha puntualitzat que un guripa era un militar (i així ho posen en els diccionaris de valencià). De fet, el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua defineix guripa com:
Guripa: Persona que mantiene el orden. Soldado
Pareix ser que es va utilitzar molt a la Guerra Civil. I a banda d’açò també ens ha explicat com servia un Guripa en El Trabajo a Pepito Samper (guitarrista reconegut xixonenc dels 50-60), i era una canya de cervessa en el got dels cafés tallats.
Per cert, parlant de “blanco y negro”, vos heu fixat que en Xixona som uns talibans del “blanco y negro” quan el demanes per ahí. En demanes un i te’l porten en nata (això no és un nacional?), no por favor, es con mantecao, i te’l porten en vainilla….
Lèxic xixonenc: Pareixes Paco l’asplicaor
Bé, açò no és del tot lèxic, sinó una frase feta. Quan algú comença a explicar algun tema amb pèls i senyals, detalladament, fins i tot de manera efusiva, se li sol dir: xee, calla ya, que pareixes Paco l’asplicaor (el explicador).
I qui era aquest Paco, amb tanta fama quasi com Paco el Simpàtic. Bé, com tots sabem, antiguament al Cine (no sé si al de Baix, al de Dalt o a ambdós) posaven pel.lícules, i en els seus inicis, era cine mut. Com hi havia gent que no sabia llegir, hi havia un home que feia la feina de llegir els subtítols en veu alta, i així, la gent podia entendre les imatges que veia. Aquest home era Paco, i d’ahí va passar a ser el reconegut Paco l’asplicaor.
Font: cultura popular xixonenca, és a dir, els que ens han contat els agüelos
Lèxic xixonenc: El raor
Aquesta crec que és la paraula per excel.lència xixonenca, encara que crec que no s’utilitza sols ací. Jo tenia unes amigues de Lleida que coneixien la paraula, almenys no es resultava tant estranya com els pobles del costat de Xixona. Ho vaig buscar en un diccionari i posava que, efectivament, s’utilitzava per eixa zona, però no deia res de Xixona. El raor es el “ganivet”, o “cuchillo” en castellà.
Segons el diccionari de Valencià, el raor és:
Instrument d’acer, de tall molt fi, que servix per a afaitar el pèl o els cabells, navaixa.
Com veiem, en la definició sols fa referència a afaitar el pèl o els cabells, encara que nosaltres l’utilitzem per a tot, sobretot a la cuina. També he sentit molt de l’origen etimològic de la paraula, i de totes, possiblement em quede amb l’explicació de que té la mateixa arrel que serra o serrador. De nou, si algun filòleg vol ajudar-nos…
I ja que estem contarè una anècdota que em van contar d’un viatge a Canàries. Resulta que estaven en el restaurant de l’hotel uns xixonencs, i va passar això que sol passar, que creues les paraules del valencià al castellà i al revés. Van avisar al cambrer, que era negre, i li diuen: escuche, por favor, ¿nos puede traer un raor?
I fa el cambrer de color: Raor?? No em digueu que sou de Xixona? Jo sóc d’allí.
Jaja . Açò és cert, i quan ho he contat, m’han confirmat qui era el cambrer 
Lèxic xixonenc: el pastaor
Ara no és molt habitual trobar-lo a les cases i pisos, però abans era fonamental en una casa. Era el lloc on es guardaven les conserves, el pa i tots aquells aliments que no necessitaven refrigeració. En valencià, tambe es diu el “Rebost”, i en castellà “despensa”.
L’origen de la paraula supose que estarà en que era el lloc on es pastava, generalment, el pa, però algú ho sabrà millor que jo.
Lèxic xixonenc: la canelleta de l’oli
No passa que de vegades no sabem com es diu en castellà alguna cosa? Doncs aquest és el cas: la canelleta de l’oli -> ¿Me puedes pasar la canell… mmm… lo del aceite?
En castellà la paraula correcta és “alcuza”, encara que també s’utilitza “aceitera” i “vinagrera” per al vinagre.
No sé per què es diu així, sols he trobat què és una canella:
Canó pel qual surt l’aigua en una font. És una font de tres canelles.
Lèxic xixonenc: Els estudevaquers
Encetem una nova secció al blog que tractarà del lèxic xixonenc, paraules molt utilitzades al nostre poble. La intenció és que sols siguen d’ací, però això és molt complicat perquè potser s’utililtzen en pobles del voltant. De totes maneres s’intentarà, encara que esta feina és un poc intrusista perquè pertany més als filòlegs.
Començarem parlant dels estudevaquers, que sí que es purament xixonenca, encara que ara els joves no la utilitzem molt. Què són? Doncs els calamars a la romana. I per què s’anomenen així? Jo he sentit dues versions, però basades en la mateixa cosa, en aquest cas, una marca de cotxes o camions: Studebaker. Studebaker va ser una de les marques de cotxes més importants de la primera meitat del segle passat, sobretot als Estats Units. Van començar amb cotxes de cavalls i després van evolucionar a cotxes de qualitat i preu mitjà.
Les raons per les quals anomenem Estudevaques als calamars són, segons he sentit:
1.- Pareix ser que abans, el camió que portava els calamars (i possiblement el peix) a Xixona era un Studebaker. El que no sé és perquè al calamar a la planxa no se l’anomenava així, potser fòra perquè el camió era de congelats.
2.- La forma de les rodes del Studebaker eren com els calamars a la romana. Encara que parega estranya, també l’he sentida.
-
Comentarios
faloco on Yo voy al EBE 08
Nou concert al Bebop | Blog.Faloco.Com on Fotos Concierto Bebop - Josele Santiago, Santiago Campillo, Miguel Bañán,La Senyal, Pote
nuria on Yo voy al EBE 08
aurydemora on Temps de Ginjols
ofelia martinez martinez on Una suegra con blog
-
Subscríbete a blog.faloco.com
-
Yo voy al EBE 08
-
Fotos Aleatorias
