Per Sant Sebastià i Sant Bartolomé, que arranque la Temporà

Els carrers de Xixona ja fan olor a atmetlla torrà i mel. S’han acabat les festes de Moros i Cristians i comença veritablement l’any en Xixona (no, no comença després de Cap d’Any). Ja tot està en marxa i ningú ho pot parar. Tots esperem que siga una bona campanya i que vaja de meravella!

Recordem l’entrevista de l’any passat que em van fer a Radio9 en plena campanya, un dia de festa i preguntant per les aixames:

El dia de la Purísima, 8 de desembre del 2006, estaba en una màquina de la fàbrica i em passen el telèfon inalàmbric, “es para ti…”. ¿Digame?

-Hola eres Fabian? Mira te cridre de Radio9, soc Reis, del programa Y Ara Qué! , savem que eres una persona comprometuda en el teu poble bla bla bla i voliem fer-te una entrevista perquè ens parlares d’algo típic de Xixona, de les aixames. Esta vesprada sobre les 16h.

I per fi ací està grabada, m’ha costat perquè vaig perdre la cinta i l’he trobada hui. Estaba supernerviós, com podreu notar, quina veueta… No m’ixien les paraules… Hi ha uns quants punts àlgids de l’entrevista, per exemple:

1.- quan li dic que roem les aixames… com ho has dit,les roem? I jo ara, l’asplicació… pues roar es … es… es… girar aixina de circumferencia, puff, quin apuro, com explique jo ara per la radio, si NO EM VEUEN, com es roa una aixama. Despres, tranquil.lament, vaig pensar que deuria haver dit RODAR i haguera acabat antes. Perquè en Xixona, quan anem de BODA, se’ns pot punxar una ROA. En altres pobles, se’n van de BODA i se’ls punxa una RODA o simplement se’n van de BOA i se’ls punxa una ROA. També dic que són com antorxes de foc… asplicació… I de tamany d’un metro, com si tinguera un metro pa medir-ho…

2.- Esta és bona… Quan Reis em diu: hi ha alguna cansoneta… Sí… pera a vore que me’n recorde……. mmm…. I per dins pensant: hi ha un tiren un tiren… I quan ja anava a cantar: QUE TIIIIIIREN QUE TIIIIIIIIIIREN , intervé Reis i em salva, di-li-ho a la tia Lola… Ufff, menys mal… es que no em quadrava molt, després em vaig adonar que la que anava a cantar era la dels batejos, la padrina pollosa, i el padrí pollós, i el xiquet que plora és un angelet…

3.- I ja per acabar de cagar-la, crec que lo millor de tot va ser quan li vaig dir lo del boom de les prenyaes… puff, mentre ho deia anava mossegant-me la llengua… qué cafre…

En fi, ací està per escoltar-la:

L’explicació del terró, per oblidar… No me’n recordava… I el meu valencià, perfecte. Visca el grau Mitjàaaaaaaaaaaaa