Sèquies i boixets April 6, 2007
Articulo de faloco en la categoria : Moros i Cristians, Xixona, libros , trackback
Sèquies i Boixets, de l’editorial Emboscall, es l’últim llibre publicat per Jaume Miquel Peidró, el mestre. Potser siga l’únic llibre que ens relata la vida en Xixona als anys 50, és a dir, recull la vida tal com els nostres avis i ties ens l’han contada i continuen fent-ho. De fet quan el lliges pareix que sone de fons la veu dels nostres majors com si ens contaren ells mateixos la història un dia que els visites mentres dines, història que malgrat ser fictícia, no amaga detalls reals i perfectament factibles, i fins i tot potser auto-biogràfics.
El relat és prou senzill i recte, pràcticament sense trames amagades ni conspiracions fosques ni acció. Simplement, tracta la vida diaria de tota classe de xixonencs (torroners, temporeros, llauraors, gelaors…) i com van sortint de les dificultats que la vida d’una post-guerra els posa per davant, com dia a dia lluiten per guanyar-se el pa, com han d’arriscar-se i fins i tot allunyar-se de la família per emprendre negocis que potser els vagen be… El model narratiu, prou nostàlgic i costumbrista, sembla el d’un conte, gènere que ha cultivat prou Jaume el mestre en altres llibres, i ens aguarda un emotiu final.
L’ambientació i els personatges són el més destacat del llibre perquè aconseguixen que el lector, sobre tot si és xixonenc, estiga familiaritzat amb tot el que passa. La utilització de malnoms, com parlen (encara que de vegades la normalització lingüística fa que s’allunye un poc del peculiar parlar xixonenc) i es caguen en tot, de què parlen, com actúen en una societat estratificada marcada per les etiquetes que cadascú porta pegada en l’esquena i el seu orígen familiar, la vida en els masos, etc.
Entre tota la amalgama de personatges que trobem al llibre, podem trobar terratenientes i senyorets, llauraors propietaris i arrendataris, treballadors de fàbriques de torró o temporeros (homes fent torró i dones fent pastissos i obraor), terroners, maquileros, mercolins, advocats, metges (reals don Rafael), practicants (com don Julian), obrers… I pràcticament tots que es coneixen entre ells. És a dir, una visió prou real de la vida en Xixona abans i fins i tot d’ara, i on no pot faltar una història d’amor que navega durant tot el relate.
Sociològicament, també hi trobem detalls i figures amb un gran pes en la vida xixonenca quotidiana i que no poden faltar si volem descriure la vida en este poble:
- les ties solteres, acomodades i beates que volen dur als nebots (neboda en este cas) pel bon camí, l’educació católica, les bones i importants amistats, el marit ideal…
- els matrimonis de conveniència per continuar el bon quefer i status de la saga familiar i evitar barrejar-se amb sang de distinta classe.
- el rol dels fills varons com a cap dels negocis familiars i les hembres com a vida més contemplativa i educada en col.legis de monges.
- l’herència d’un matrimoni que mor sense descendència i li ho deixa tot al fillol.
- els velatoris que es converteixen més que en un dol en una reunió social en la que en lloc de plors trobem també rises i temes poc trascendentals.
- el paper de l’home i la dona en el matrimoni, prou matriarcal com sempre pense que ha segut Xixona, on ella es convetix en un gran suport per ell i ella sol tenir prou caràcter i mando perquè duen la casa i també treballen al camp, o al gelat, o al torró.
- el paper de Déu i la religió, repetint continuament: “Déu proveïrà”
- els viatges a Alacant per comprar roba de vestir, per exemple, per anar mudat el dia de nadal
- els piques a les fàbriques per vore qui fa la feina millor i qui és més important
- els negocis fets als bars, el protocolari xoc de mans que sellava un tracte que no es podia trencar, el valor de la paraula en estos tractes…
- la importància social de les festes i les filaes de moros i cristians on tots eren còmplices i anaven tots a una. El protocol del joc del coto, anar a fer la partieta al casino o al trabajo, el protocol també del ligue als balls de festes…
- el acte d’anar-se’n a l’aventura de gelar o a vendre terró a pobles llunyants malgrat no haver ixit mai de Xixona
- el problema dels “pedidos” de les fàbriques de terró, la planificació de la campanya, les fussions de diferents marques, els problemes que poden surgir als treballadors, la importància de les hores, el no vore el sol en temporà…
- Les campanyes de collir la oliva i fer amerles.
- la inmigració des de pobles d’Andalusia a Xixona per fer la temporà del terró.
- Els problemes de la terra i tota la seua maquinària per vendre i fer-se un bon mercolí, la vida als masos…
En definitiva, un llibre que qualsevol xixonenc/a deuria llegir per conéixer el perquè de com vivim hui en dia i que preservarà dins d’uns anys, per si de cas es perd en Canyabate, la memòria històrica dels nostres avis.
Articulos más o menos sobre la misma temática en el blog:- El Padre Belda, arqueólogo o expoliador
- 6 Rumors o Noticies nadalenques
- Tinc Ladilles graba M’Estime Més
- Lèxic xixonenc: Els estudevaquers
- Homenatge a Paquitín
Y los artículos del blog más comentados durante el último mes:
- El ridículo de Paquito el Chocolatero como pachanga (16)
- El ritual de la sidra en Asturias: escanciar, beber culín y tirar poso (5)
- Presentació de Capitans i Concert de Festes 2008 (5)
- Incendio en la carrasqueta, Xixona (4)
- Foto del Pantano de Tibi (4)
its very reasonable point of view. Good post. realy good post thx 
Comentarios»
Hola,Jaume Miquel Peidró és un escritor que te molt clares les seues idees.És un dels mitjors escritors de la Comunitat,i deuriem estar molt satisfets per aixó!!! Jaume visitará promte l’escola en la que estic estudiant,ja que hem llegit “la cova del roder´´un dels seus llibres.Molts besets xxxx NuRi@ 12anys